La Federació de Salut Mental ha reclamat la creació del servei d’habitatges compartits, el reforç del servei d’habitatge supervisat i altres mesures en matèria d’habitatge dirigides al col·lectiu
Més de 500 persones han participat en la jornada festiva i reivindicativa organitzada per la Federació de Salut Mental de Mallorca amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, enguany sota el lema “Habitatge per la salut mental”.
Persones participants, professionals i entitats han reivindicat els drets del col·lectiu a tots els àmbits de la societat, i com el manifest signat per la Federació, han posat el focus en una “qüestió d’urgència” per a les Illes Balears com és l’accés a un habitatge digne.
“Som conscients dels problemes que té la població general per a accedir a aquest dret, però l’estigma tanca portes i des de la Federació volem aixecar la veu per advertir de les dificultats afegides en habitatge que pateixen les persones que conviuen amb un trastorn de salut mental i en especial, les que ho pateixen de forma més greu”.
La Federació ha destacat l’important esforç públic fet i que entre d’altres ha permès, a través de les entitats, posar en marxa un servei d’habitatge supervisat que facilita una casa a una cinquantena de persones amb un trastorn de salut mental.
No obstant, han advertit que encara “som lluny d’arribar a tothom” i que hi ha 260 persones participants estan en llista d’espera per a poder accedir als servei d’habitatge de les entitats. “Des de les entitats estam disposades a seguir sumant solucions i eines. És imprescindible continuar reforçant els recursos públics per augmentar les places del servei d’habitatge supervisat, crear nous serveis com el d’habitatges compartits i altres mesures per a fer efectiu aquest dret per al col·lectiu”.
“Obrim portes a una salut mental plena i aixequem sostres de dignitat que donin cabuda als drets de totes les persones; al dret a construir un projecte de vida ple d’il·lusió, oportunitats i esperança”, han afegit des de la Federació.
Propostes de la Federació: l’accés a l’habitatge, pilar de l’Estat del Benestar
La Federació ha defensat que “l’accés a l’habitatge hauria d’erigir-se en un dels pilars de l’Estat del Benestar”, ja que ”és fonamental perquè qualsevol pugui exercir drets tan essencials com la salut, la dignitat i la vida. Sense habitatge no hi ha autonomia, seguretat, igualtat, benestar emocional o la possibilitat de desenvolupar un projecte vital”.
Per aquest motiu, enguany des de la Federació s’ha proposat a les institucions i la societat un conjunt de mesures “perquè sigui un dret real per al col·lectiu”:
- Més recursos públics per augmentar les places d’habitatge supervisat
- Més recursos públics per posar en marxa un servei d’habitatges compartits
- Promoure habitatge públic específic per a persones vulnerables per salut mental
- Promoure ajuts al lloguer específics per al col·lectiu
- Més recursos sanitaris públics per facilitar la rehabilitació comunitària i que estiguin preparats per a viure de forma autònoma en un habitatge
- Més sensibilització perquè la societat perdi la por a les malalties mentals i a viure a prop d’una persona amb trastorn mental
- Més col·laboració entre institucions i el Tercer Sector
Especial vulnerabilitat
Les majors dificultats d’inserció laboral del col·lectiu, juntament amb unes menors remuneracions, fan més difícil que les persones amb un trastorn de salut mental greu puguin accedir a un habitatge pel seu compte.
Segons la Confederació Espanyola de Salut Mental, 8 de cada 10 persones amb un trastorn de salut mental no troben una feina i, d’altra banda, la meitat de les 1.600 persones que són acompanyades per les entitats de la Federació viuen amb menys de 800€ al mes. “En aquestes condicions -han apuntat des de la Federació- és molt difícil que una persona pugui accedir pel seu compte a un habitatge o tenir unes condicions de vida dignes”.
En la mateixa línia, s’ha apuntat a la necessitat de continuar sensibilitzant la societat per erradicar els prejudicis i evitar possibles situacions de rebuig on s’exigeixi a persones amb un trastorn mental condicions d’entrada a l’habitatge més restrictives que a la població general.
Finalment, des de la Federació també s’ha volgut ressaltar la “important feina” feta a través del servei de suport socioeducatiu, un servei concertat entre la Conselleria de Famílies i Afers Socials i les entitats, que està fent possible que 343 persones rebin ajuda de professionals a la seva llar o en el seu entorn, facilitant el seu dia a dia, autonomia i integració.
La jornada
La jornada festiva i reivindicativa ha comptat amb música, monòlegs i activitats diverses, i ha gaudit d’un ampli recolzament social i institucional. Pep Noguera ha participat com a mestre de cerimònies i artista convidat, i també hi han participat representants de totes les administracions, com Catalina Cirer, consellera de Famílies i Afers Socials; Manuela García, consellera de Salut; Maria Francesca Rigo, directora insular de Discapacitat, i Martí March, batle de l’Ajuntament de Pollença.
Per a l’organització d’aquest acte s’ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Pollença i Tres Glops. A més, la Federació compta amb el suport de la Conselleria de Famílies i Afers Socials del Govern de les Illes Balears.
La Federació de Salut Mental de Mallorca, formada per l’Associació Gira-Sol, Grec Mallorca, Fundació Es Garrover, Estel de Llevant, Fundació Deixalles i Fundació Tutelar Demà, va néixer amb la finalitat de sumar forces i iniciatives per millorar la vida de les persones amb un trastorn de salut mental i els seus familiars. El 2023 prop de 1.600 persones van rebre el suport o van ser acompanyades pels serveis i programes de salut mental de les entitats que en formen part.
